Preguntes freqüents

Depèn dels accessos i dels veïns. Es planifica amb l'administrador i es fa en una o dues visites perquè ningú es quedi sense poder entrar.

Sí, amb clau patentada i targeta de propietat: sense la targeta el fabricant no duplica. És el que resol el problema de «no sé quantes claus hi ha».

Sempre, i detallat per partides. En comunitat cal per a la junta, i a més evita discussions després.

No necessàriament. Amb un sistema amestrat s'anul·la el nivell que tenia sense tocar la resta. Si no n'hi ha, es canvien els bombins del que aquella persona podia obrir, no de tot el local.

És l'habitual per a feines programades: no perds vendes i es treballa millor amb el local buit.

Sí, totes les feines van amb factura.

S'atenen urgències fora de l'horari habitual, però sóc una persona, no una centraleta. Si en aquell moment no puc, t'ho dic a l'instant en comptes de donar-te llargues.

Més que en horari normal, i se't diu l'import exacte per telèfon abans que jo surti de casa. Mai en arribar.

L'agost és justament quan més falta fa a la costa. És també quan la moto més es nota: la C-32 i els nuclis antics de Sitges o Calafell estan impossibles.

Sí, bastant. Si tens on dormir i la casa queda tancada, esperar a horari normal t'estalvia diners i t'ho diré jo mateix.

A la majoria de portes sí. Quan el pany està forçat, agarrotat o és d'alta seguretat amb la clau donada, de vegades s'ha de destruir. Se't diu abans, mai després.

Alguna cosa que acrediti que hi vius: DNI amb aquella adreça, contracte de lloguer, una factura al teu nom o el certificat d'empadronament. Sense això no s'obre. És un requisit legal.

Es pot obrir, però costa més feina i en alguns casos obliga a substituir el bombí. Digues-ho en trucar per poder donar-te un preu realista.

Depèn del municipi i de l'hora. A cada pàgina de zona hi ha el temps real d'arribada. No es promet una xifra rodona igual per a tothom: seria mentida.

Se't diu el preu per telèfon abans de sortir, desplaçament inclòs. No hi ha cap càrrec sorpresa en arribar.

Les urgències s'atenen fora d'horari habitual, amb la tarifa corresponent, que se't diu en trucar.

No. El bombí és només el cilindre de la clau; el pany és tot el mecanisme. Si el problema són les claus, gairebé sempre n'hi ha prou amb el bombí, que és força més barat.

Una tècnica d'obertura amb una clau modificada i un cop sec que obre bombins bàsics en segons i sense deixar marca. Un bombí antibumping ho bloqueja.

Sí, se'n diu amestrament: una sola clau obre portal, traster i habitatge. És habitual a les comunitats.

Redueix molt el risc, perquè la majoria d'entrades es fan per la via més fàcil i ràpida. Però cap pany és inviolable: el que fa és que forçar-lo porti temps i soroll, i això ja n'hi ha prou perquè busquin una altra porta.

No. Amb persones a dins, canviar el pany pel teu compte pot constituir un delicte de coaccions, encara que la casa sigui teva. És un assumpte per a advocat i jutjat. T'ho dic per telèfon i no et cobro cap desplaçament per res.

Depèn de per on t'ataquin. L'escut protegeix el bombí de l'extracció i el trepant; el pany resisteix el palanquejament. Es mira la porta i es reforça el que de debò estigui fluix, no el que sigui més car.

Menys que en un baix o un primer, però la porta del portal i la del traster també compten. Es valora el conjunt.

Pots, però és exactament l'avís previ a quedar-te fora. Arreglar-ho amb cita costa força menys que una urgència un diumenge.

Millor no. Els lubricants amb oli atrauen pols i a mig termini empitjoren l'encallament. Per a panys s'usa grafit o un lubricant sec específic.

Gairebé sempre sí, amb extractor i sense destruir el pany. No intentis treure-la amb pinces: se sol empènyer el tros més endins i llavors ja no hi ha més remei que substituir-lo.

Si és el que venia amb el pis i no s'ha canviat mai, gairebé segur que sí. Els bombins bàsics d'obra són l'objectiu típic. Amb veure'l un moment ja se sap.

No, són dos atacs diferents. Un bombí decent protegeix dels dos, però convé comprovar que ho digui, no donar-ho per fet.

No. El bumping ataca el bombí, així que amb canviar el cilindre n'hi ha prou. El pany i la porta es queden com estan.

Una targeta que acredita que ets l'amo del bombí; sense ella el fabricant no fa còpies de la clau. És el que impedeix que qualsevol dupliqui les teves claus en un xiringuito.

Cal acreditar que el cotxe és teu: permís de circulació, fitxa tècnica o l'assegurança al teu nom, juntament amb el teu DNI. Sense això no s'obre.

Amb la tècnica adequada no. En vehicles recents amb tancament electrònic de vegades cal valorar si compensa: se't diu abans de començar.

La codificació de claus amb transponedor necessita equip de programació específic per marca. Pregunta pel teu model en trucar i et dic si puc o si et convé el servei oficial.

Truca primer al 112. Davant un risc real per a una persona o un animal, la prioritat és l'emergència, no evitar trencar un vidre.

El temps que aguanta i les tècniques que atura. Un de bàsic cedeix en segons al bumping; un de bo resisteix bumping, rossinyol, extracció i trepant. Si la teva porta és blindada, el bombí sol ser el baula feble i aquí sí que compensa.

Una sola clau que obre diversos panys: portal, traster, garatge i habitatge. Molt útil a les comunitats, i evita anar amb sis claus a sobre.

Poc. Si la porta és de fusta fina o el marc està fluix, entren per allà i ni toquen el pany. Es mira la porta sencera i et dic on tens el punt feble de debò.

Depèn de la porta i de per on sigui vulnerable. Tres sol ser suficient en habitatge; més punts en portes altes o molt exposades. No és «com més millor» a qualsevol preu.

De vegades sí, però cal valorar si el batent aguanta el mecanitzat. Si la porta és fina, surt més a compte reforçar la porta que posar-hi un pany que la parteixi.

Algunes companyies ho contemplen. Pregunta a la teva i et dono per escrit el que s'ha instal·lat.

Truca: deixar un local obert tota la nit no és una opció. En molts casos es pot deixar tancat provisionalment i acabar la reparació l'endemà amb la peça correcta.

La part mecànica i el pany sí. Si la fallada és del motor o del quadre elèctric, es valora si compensa reparar o substituir i se't diu amb franquesa.

Sí, i sol ser el més sensat: es fa amb la botiga tancada i no perds vendes.

Si el marc actual està en bon estat i vols pujar de nivell sense obra, blindada. Si busques la màxima protecció i pots assumir canviar també el bastiment, cuirassada. Es mira la teva porta i et dic quina et compensa de debò.

Sovint sí, si el batent i les frontisses aguanten el pes afegit. Si la porta és fina o està guerxada, surt millor substituir-la.

Poc. Una porta molt reforçada en un bastiment feble s'obre emportant-se el marc. Per això sempre es revisa el conjunt.

La instal·lació és d'unes hores. El que triga és la fabricació, perquè va a mida: compta diverses setmanes des que es prenen mides.

Sí, es canvia també el marc. Sol haver-hi algun repàs de pintura o guix al voltant, i convé saber-ho abans.

Si busques el màxim i et quedaràs a l'habitatge molts anys, sí. Si és un lloguer o el pressupost estreny, una blindada ben posada amb bon bombí rendeix molt pel que costa.

En molts models sí, per manipulació. En caixes de gamma alta de vegades cal trepar per un punt concret i després reparar. Se't diu abans quin és el teu cas.

És l'avís més freqüent i el més barat. En molts teclats s'alimenta des de fora i obre a l'instant. Digues-ho en trucar i t'estalvies un ensurt.

Els models seriosos avisen amb antelació i porten una via d'emergència: clau física amagada o alimentació externa per USB. Si un model no té cap de les dues, no l'instal·lo.

No necessàriament. És més còmode. La seguretat mecànica continua depenent del pany i del marc: un d'intel·ligent barat sobre una porta feble no protegeix més, només obre diferent.

El risc realista no és la pirateria, és el codi compartit que ningú no canvia en dos anys. L'avantatge és poder revocar accessos, però cal fer-ho servir.

Si el mecanisme funciona bé i el problema són les claus, amb el bombí n'hi ha prou. Si el pany està forçat o falla, cal canviar-lo. Es mira abans de decidir.

Una substitució estàndard és qüestió de menys d'una hora. Si cal mecanitzar la porta perquè el pany nou no és idèntic, s'allarga.